Aviat, sota l’aixopluc d’una càmera de televisió, alguns tindran novament els seus cinc minuts de glòria. Es podran pentinar a la perruqueria, posar-se els millors vestits i engalanar-se amb joies cares abans de sortir per la pantalla de plasma i quedar-ne retratats. Tot plegat, en nom de la investigació mèdica d’alguna malaltia desconeguda i per expandir compassió efímera cap els qui carreguen sense remei els seus efectes i conseqüències. Amb aquesta excusa podran flagel·lar-se pels pecats comesos durant l’any, abans d’arribar el dia de Nadal i emprendre, un cop redimits, la grata i satisfactòria aventura d’endrapar els típics àpats, fins a rebentar. Per acabar entrant, poc després, en plena catarsi col·lectiva del colonialisme d’una suposada bondat, contagiosa. Amb aquesta excusa, també, seguiran contribuint a mantenir i perpetuar l’elevada nòmina diària, mensual i anual de l’equip de persones que fan possible l’entrellat d’una de les més grans malalties de totes i per la qual no es farà mai una marató televisada: la hipocresia -que afecta a una bona part de la societat d’aquest petit país, que és el nostre. Una malaltia que, als qui la pateixen, no els permet ni tan sols desitjar un bon dia als seus veïns.
0 comentaris:
Publica un comentari