Guerra

La vida és cíclica: naixem, mengem, pixem, caguem, follem i morim. La vida és cíclica, la societat també.

Dissortadament, per a molts, la societat i, en conseqüència, el sistema a través del qual ens hem vingut desenvolupant diàriament els últims anys ha tocat fons. És a dir, ens trobem just en el punt de l’agonia prèvia al defalliment, la mort. Però, com a bèsties aparegudes fruit d’un llarg procés natural que som, encara mourem la cua un parell de dies més. Per, indignats, fer notar la nostra més absoluta disconformitat davant el que s’ha traduir com un fet inqüestionable i, gairebé, ineludible.

Només cal repassar alguns passatges de la història de la humanitat, per adonar-nos-en que el pròxim pas que ens queda abans d’acomplir aquest cicle és la guerra, una de mundial diran els més agosarats. Un fet per al qual hem d’estar preparats, no fos cas que ens agafés desprevinguts, amb els pantalons abaixats i el testament sense fer.