divendres 14 de gener de 2011

De res, però de res

Que equivocats estan aquells que, arran els fets de Tucson, han manifestat que el missatge i el llenguatge provocador emprat per certs polítics podria esdevenir instigador d’actes horribles comesos per ciutadans susceptibles de ser manipulats. Res més lluny de la realitat. En moments així, no només quan ens convé, cal recordar que sempre s’ha fet valer que la classe política, i tots els seus derivats, no són una altra cosa que el reflex de la societat que tenim. Cert. És per això, per posar un exemple, que els gestors de les nostres vides aproven lleis, moltes de les quals han estat prèviament demandades per la societat o des d’alguns dels seus sectors. Cal assenyalar també el progressiu, sistemàtic i crònic augment de l’allunyament entre polítics i ciutadans. Així doncs, si resulta que cada vegada més ningú escolta els polítics i, menys encara el que diuen, de què caram han de ser instigadors?

Tenim el que tenim. El món és el que és: una societat pertorbada, i els polítics només ho reflecteixen. Tant de bo, algun dia els féssim cas. Si més no a alguns. A aquells que tenen i mantenen principis basats en la raó, el sentit comú i la bona fe. Mentrestant, els polítics no són instigadors de res, malauradament de res. Absolutament de res.

0 comentaris:

Publica un comentari